Les dues imatges a tractar són el Sistema de Prefabricats de Walter Gropius (1922) i La Casa Millard de Frank Lloyd Wright (1921).
La primera relació que podem establir és la Segona Revolució Industrial (1870-1914). Ambdues construccions, es van produir pocs anys després d’un procés d’evolució que va conduir a la societat des d’una economia agrícola tradicional fins a un altre caracteritzada per processos de producció mecanitzats per fabricar bens a gran escala.
La Revolució Industrial modifica la tècnica constructiva. Els materials tradicionals, la pedra, el maó , la fusta son treballats de manera més racional i distribuïts més lliurement. A tots aquets s’uneixen materials nous com el vidre, la fundició i , més tard, el formigó. Tots aquets factors fan que millorin les instal·lacions de les obres i que es difongui el ús de maquinària per a la construcció.
Els nous materials i el nou sistema constructiu fan que es replantegi l’arquitectura i ja no es busquin tant les formes recarregades d’èpoques anteriors sinó les formes simples i pràctiques.
En segon lloc, cal comentar la gran diferència que hi ha entre la concepció de l’arquitectura segons Walter Gropius (1883-1969) i la de Frank Lloyd Wright (1867-1959).
Frank Lloyd Wright té tres experiències formatives fonamentals que posteriorment influiran en la seva arquitectura: El Sistema Fröbel, l’estudi de la naturalesa i l’estudi del ornament geomètric.
Defensa el transcendentalisme en que cada objecte fantàstic es la conseqüència i té conseqüències en el pensament espiritual i , per tant , s’ha de buscar l’harmonia.
D’altra banda, Walter Gropius, defensa el racionalisme arquitectònic deixant de banda el recarregament i deixant només lo essencial, lo pràctic i funcional per a cada situació. A més a més, limitava el ús de materials nous com l’acer, el formigó i el vidre. Aquest aspecte funcional i sobri dels edificis abaratien els costos de producció.
Els nous materials li van permetre construir murs-cortina de vidre i, així, el exterior i l’interior quedaven fusionats per les finestres.
En canvi, les preocupacions de Wright resideixen en buscar una arquitectura “americana” que no trasplanti estils europeus. Es així, com crea les cases de la pradera. Cases rodejades de vegetació i amb murs perimetrals de poca alçada.
Wright organitza un taller multidisciplinari per desemvolupar la seva pròpia idea de “obra d’art total”.
Walter Gropius també va realitzar d’alguna manera la seva “obra d’art total” amb el projecte de la Bauhaus on pretenia arribar a una unitat mitjançant la síntesis de totes les creacions artístiques i , realitzar, unint totes les disciplines tècniques i artístiques.
Gropius evoluciona cap a una estandardització on intenta imitar al industrialisme també en la tècnica constructiva: el serialisme i els mòduls. És en aquest context on idea el mòdul constructiu de gran tamany (Baukasten im Groben) l’any 1922.
Wright, per altre banda, també desenvolupa una arquitectura basada en el mòdul i la seriació amb el “bloc tèxtil”. La idea consistia en combinar reforços metàl·lics amb blocs prefabricats , que encaixaven en una trama de vari-les metàl·liques, a la manera dels teixits.
Walter Gropius amb el Sistema de Prefabricats volia potenciar al màxim la serialització i crear una estètica sòbria i funcional amb formes simples. En canvi, Frank Lloyd Wright, va crear una arquitectura acorde amb el temps mitjançant la fabricació en sèrie i amb un material nou (formigó) però amb una ornamentació que transformava el formigó, d’un material poc afavorit per el seu color i textura, en un que pretenia que fos agradable a la vista.
Més endavant Walter Gropius va crear una associació anomenada “ The Architects Collaborative Inc.” en la qual es va fer encara més patent el racionalisme arquitectònic.
Per contra, Frank Lloyd Wright, va evolucionar cap a una arquitectura “usoniana” (utòpica) ,on es projecta un món idealitzat que es presenta alternatiu al món realment existent i, també , orgànica.
